Intervenció en el Consell Nacional del PSC

INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC

Barcelona, 15.06.14 –text original sense corregir– (también en versión castellana)

Bon dia, companyes i companyes,

Pere, la teva renuncia es produeix en un context de combat polític en el que els nostres adversaris ataquen de forma implacable el nostre projecte i a tu personalment perquè l’encapçales. Renuncies també a causa d’alguns errors, també a causa de la manca de suports suficients i a algunes misèries i comportaments deslleials. També perquè no hem estat, tots plegats, a l’alçada. Però tu sí que has estat valent i tenaç defensant el nostre projecte i les teves conviccions. Gràcies. Gràcies, Pere, per la teva feina. Gràcies per haver dirigit el partit en una etapa difícil i convulsa. Gràcies per haver assolit els acords de Granada i haver convençut al PSOE de la necessitat d’una reforma constitucional federal. En això i en moltes altres coses et seguim necessitant.

Alguns companys i companyes expressen públicament les seves discrepàncies de forma permanent. Tenen dret a fer-ho. Però nosaltres tenim l’obligació de preguntar-los-hi si estan disposats a respectar el nostre Codi ètic i les decisions que prenem democràticament. I a aquesta pregunta encara no tenim resposta. Aquest partit és i ha de ser un partit plural. Sí, plural, respectuós de les diverses opinions. Plural i unit. Per cert, cal recordar que el Codi Ètic el va escriure entre d’altres, Joan Reventós.

La nostra Declaració de principis no diu que siguem ni independentistes ni sobiranistes. Diu que som catalanistes i federalistes. Conec bé la Declaració de principis, vaig participar en la seva redacció. El PSC no és, ni ha de ser, ni Esquerra Republicana, ni Iniciativa, ni Podemos. Tenim el nostre projecte, un projecte propi, autònom, diferent al dels altres. El PSC ha de ser i serà el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), la casa dels seus militants i simpatitzants, però, sobretot, instrument dels seus electors, projecte al servei dels treballadors i les classes populars, compromès amb l’autogovern de Catalunya i la justícia social. Un partit agermanat federalment amb el PSOE, el Partit Socialista Europeu i la Internacional Socialista. Això som. Socialistes. Catalanistes. Federalistes. Europeistes. Feministes. Ecologistes. Llibertaris. Internacionalistes.

Ara toca resoldre amb urgència un problema de lideratge. Fem-ho, doncs, amb rapidesa. A través del vot dels militants, elegint un nou primer secretari. A través d’un Congrés extraordinari, elegint una nova Comissió Executiva. Que garanteixi eficàcia, cohesió, experiència i renovació.

A la nova direcció li correspondrà guiar el partit en el curs 2014-2015. Un curs en el que ens enfrontarem al repte de les eleccions municipals i en el que haurem de celebrar unes primàries per elegir el nostre candidat o candidata a la presidència de la Generalitat i fer un Congrés ordinari que ha de ser qualsevol cosa menys ordinari. Un Congrés que cal començar a preparar d’immediat, per revisar de baix a dalt la nostra estructura, els nostres plantejaments, la nostra connexió amb la societat, associant a molta més gent a la nostra reflexió. Hem de canviar per tornar a ser un PSC fort, unit, obert. És hora de reconstruir. Entre tots i totes.

En aquest període haurem de defensar els nostres plantejaments contra corrent. A favor d’una consulta legal i acordada, sí. Votant favorablement una llei de consultes que compti amb el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries. Però respectant sempre l’Estat de dret. Explicant que no hi ha llei que pugui emparar la tramposa doble pregunta acordada entre CiU, ERC, Iniciativa i la CUP. Explicant que el que convé a Catalunya és renovar el seu pacte amb la resta d’Espanya a través d’una reforma constitucional que sigui referendada a través del vot dels catalans i del conjunt dels espanyols.

Només podrem vèncer aquests reptes si actuem amb intel·ligència, determinació i cohesió. I per això podeu comptar sempre amb el meu compromís, treballant des d’on calgui, fent el que calgui per poder seguir cridant: visca el PSC! Perquè segueixo convençut, com vaig dir el 2011 abans del darrer Congrés, que, companyes i companys: “Junts podem”. Moltes gràcies.

Anuncis